Camelina, un nou cultiu en els programes de maneig integrat de males herbes

Camelina és un cultiu oleaginós que pot contribuïr al control de males herbes degut a la seva versatilitat de sembra i ràpid creixement. En aquest treball s’ha estudiat la seva validessa contra la flora arvense en dos camps (llaurat i sembra directa) en tres dates de sembra diferents (novembre, desembre, gener) i en comparació amb l’ordi. El retràs de sembra de novembre a gener ha reduït la presència de males herbes d’hivern. El retràs de sembra a desembre, però, va estar condicionat pel temporal de finals de gener (Glòria) que va afeblir als cultius d’aquesta data fins a la fertilització de març, permeten el creixement de les males herbes. El retràs també va ser més efectiu en el camp llaurat abans de cada sembra, que en el de de sembra directa. A partir de maig hi va haver també una gran proliferació de males herbes d’estiu, principalment en les sembres de gener. La capacitat competititva de camelina contra les males herbes més importants (rosella, margall, escaldaboques i cugula) no és tan forta com la de l’ordi, en el qual es van recollir individus més petits i amb menys llavors. D’entre les aquestes quatre espècies, camelina va ser més efectiva en reduïr la mida i la fecunditat de la rosella (Papaver rhoeas) i l’escaldaboques (Brmus diandrus). Finalment, la collita va estar condicionada per les precipitacions de primavera, resultant una productivitat variable i lluny del que seria més habitual en aquest cultiu, d’entre 380 i 1040 kg/ha, que es tradueix en un rendiment, sense comptar les ajudes PDR, d’entre 137 i 343 €/ha. En conclusió, camelina pot ser un cultiu vàlid si s’han de fer retrassos de sembra, sobre tot en camps llaurats, però que encara necessita més estudis per confirmar aquesta validesa.