El grup desenvolupa la seva activitat de recerca dins l’àmbit de la biologia, ecologia i maneig de les males herbes amb un clar objectiu vers la sostenibilitat de la producció des de la perspectiva tant agronòmica com mediambiental. Aquest objectiu es porta a terme de manera transdisciplinar amb investigadors d’altres grups de recerca de l’estat i d’altres països. Les línies d’investigació que defineixen aquesta activitat són les següents:
Què fa a unes espècies més infestants que a unes altres? Processos claus de la biologia de les males herbes esdevenen fonamentals per entendre la seva nocivitat i resiliència. Estudis portats a terme amb aquest objectiu són:
Aquesta línia es sustenta en la integració de diferents mètodes de control (culturals, físics, mecànics i químics) de males herbes de diferents cultius (de manera preferent en cereals d’hivern i panís). Es fa un especial èmfasi en tècniques culturals com la introducció de nous conreus en rotació, el maneig del tipus del sòl, data de sembra, etc., juntament amb una adient i oportuna aplicació de matèries actives herbicides en funció de l’espècie diana i l’estat fenològic de la mala herba. La selectivitat i eficàcia dels herbicides s’optimitza mitjançant tècniques estadístiques de cara al desenvolupament d’una eina d’ajut a la decisió: el sistema expert IPMwise (més informació a: www.ipmwise.es).
L’establiment de cobertes vegetals o encoixinats (mulching) es planteja com una alternativa als tradicionals mètodes de control de males herbes tant en vinya convencional com ecològica. En aquesta línia s’estudia com optimitzar els efectes beneficiosos de les cobertes vegetals com ara evitar la compactació o erosió del sòl i reduir la presència de males herbes i, de manera especial, estudiar l’efecte additiu del passi del roller crimper sobre l’emergència de males herbes estivals. S’estudia també l’efecte dels encoixinats (mulchings) sota la línia del cultiu per inhibir la presència de males herbes i alhora reduir els passis d’intercep, els costos associats de combustible i l’empremta de CO2.
L’aparició de nous casos de resistència a herbicides en males herbes és cada vegada més freqüent, procés que ha esdevingut un dels principals problemes a l’hora d’establir mètodes de control. La caracterització del nivell, tipus (per mutació en el lloc d’acció o per metabolisme) i mecanismes de resistència a herbicides en biotips de males herbes, permet identificar la causa de la manca d’eficàcia d’un herbicida, esbrinar la magnitud i evolució del procés de resistència i poder establir mètodes de control alternatius.
El comportament invasor de males herbes al·lòctones pels sistemes agrícoles o naturals d’un territori respon a trets biològics i ecològics intrínsecs que les fa més exitoses dins un nou hàbitat. Identificar els trets que permeten aquest comportament invasor, (p.e. demografia poblacional, pressió de diàspores o adaptabilitat al nou hàbitat) són aspectes claus a l’hora d’establir un programa d’avaluació de riscos (weed risk assessment).
Aquesta línia de recerca estudia, des d’una perspectiva ecològica, el rol de la flora arvense en els agroecosistemes, en especial com indicadora de la biodiversitat espacial i funcional. Han estat motiu d’estudi: